dissabte, 29 de març del 2008

Science in school

Science in school és una revista electrònica especialitzada a difondre la ciència a les escoles mitjançant el foment de la comunicació entre mestres, científics i tots aquells implicats en l'educació científica europea. Permet la inclusió d’articles en 27 llengües i a la vegada ofereix eines per a la traducció.

Més informació al Diari de Girona

divendres, 28 de març del 2008

Critico jo


AVUI CRITICO JO és l’espai del diari AVUI a través del qual tots podeu exercir de crítics literaris de manera pública, tot i que en format sintètic, això sí. Cada setmana us proposen un títol i publiquen en el suplement cultural dels dijous una selecció dels comentaris que reben via web.
La setmana vinent:
HarryPotter i les relíquies de la mort
J.K. Rowling

Vols opinar? http://www.avui.cat/

És l'hora de dir-hi la vostra.

dijous, 27 de març del 2008

La ciutat de vidre

La novel·la gràfica Ciutat de vidre és considerada un dels cent millors còmics del segle XX. La trama flueix entorn de la figura de Quinn, en altres temps poeta i ara, després de les morts de la seva esposa i el seu fill, escriptor de novel·la negra. Immers en la solitud enmig d’una ciutat bulliciosa, la seva vida trobarà un al·licient quan algú el truca insistentment a mitja nit, confonent-lo amb un detectiu anomenat Paul Auster. Quinn decidirà suplantar l’enigmàtic Auster i acceptar el cas de l’estrany personatge que li demana protecció davant del seu pare, un home amb un passat i un present ben foscos.
De la mà dels dibuixants David Mazzucchelli i Paul Karasik,
Ciutat de vidre es va convertir en una novel·la gràfica, una magnífica traducció visual d’una història plena de laberints al cor de Nova York.
Una obra de culte. La millor adaptació gràfica d’una de les millors novel.les de Paul Auster.

dimecres, 26 de març del 2008

...i després què?

Els 4s d’ESO van dedicar l’última setmana abans de vacances al Crèdit de Síntesi, que té per tema i després de l’ESO què? Això mateix es pregunten la majoria, i per ajudar-los a decidir, no només es tracta de la recerca d’informació que es proposa des de les diverses assignatures, sinó que la idea és que durant una setmana, facin una immersió a les possibilitats que ofereix el món acadèmic i laboral.
Amb aquesta finalitat s’organitzen xerrades amb antics alumnes, que ara estan estudiant o treballant, i també amb professionals (molts pares) de diversos sectors que els expliquen la seva experiència, i els aconsellen (ai, l’edat).
També han comptat amb l’assessorament en petits grups de L’aula mòbil d’orientació professional, que ha servit per respondre tots aquells dubtes i interrogants que planteja una qüestió tan seriosa com decidir ¿què m’agradaria fer i com arribar-hi?
En fi, no cal fer un llistat exhaustiu de totes les activitats. El resum és que l’últim dia tothom estava content –i esverat- i segurament no només per les vacances

L'aula mòbil


dimecres, 12 de març del 2008

La Times i la Palatino

La Times, des del punt de vista de l’estètica tipogràfica, ve a ser l’equivalent d’una mula. És a dir, és un híbrid de romana antiga i de romana moderna. Té un avantatge, i és que és una lletra impersonal, autènticament, una lletra de presidiari, com si diguéssim. Aquesta sensació d’impersonalitat, que és una de les seves virtuts, entre cometes, també és un desavantatge. Per exemple, té una cursiva un pèl massa poc visible, una cursiva que, en la mesura que s’acos­ta al sistema de la romana moderna, contrasta poc. A l’hora de fer una tria, la Times no té cap virtut especial en matèria de bellesa. Igual com si compares un cavall i una mula, que estèticament segur que et decantes pel cavall. La Palatino, en realitat, és un cas molt especial. Com se sap, la va crear Hermann Zapf per a treballs publicitaris, no per compondre text. Més aviat era per ser utilitzada en cossos de display. És una lletra que està plena de singularitats. Des d’aquest punt de vista, és el contrari de la Times, massa preciosista en alguns moments, particularment en les cursives, que són molt cal·ligràfiques. Als alemanys, que tenen una tradició lletrística molt sui generis, els va fascinar i es va utilitzar mol­tíssim. I la van imposar com a lletra de text. Llavors va ser quan Hermann Zapf va haver de crear l’Aldus com a equivalent de la Palatino per compondre text. Evidentment té una cursiva més contrastada que la Times.

Josep M. Pujol
Les entrevistes de Preedicio.com Full no periòdic dedicat a la tipografia i l’ortotipografia, disponible a l’adreça web www.preedicio.com/entrev/entrev.htm.

diumenge, 9 de març del 2008

Llibres digitals

Aquest video mostra el futur -que ja és present- del llibre digital. Una bonica història.

dimarts, 4 de març del 2008

L'Enciclopèdia


Ara ens hem decidit a posar la Base de Dades de la Gran
Enciclopèdia Catalana i del Diccionari de la llengua a l’abast
de tothom, i la bategem com l’Enciclopèdia.

Avui presentem aquest nou recurs, que juntament amb les viquis
i en el nostre cas,com a centre d’ensenyament, el portal edu365
(més per a l’alumnat ) i l’xtec.cat (més per al professorat)constitueixen uns bons recursos d’accés i recerca d’informació. I el que és més important,es tracta d’informació contrastada i per tant, fiable.
 
Creative Commons License
Esta obra está bajo una licencia de Creative Commons.