Science in school és una revista electrònica especialitzada a difondre la ciència a les escoles mitjançant el foment de la comunicació entre mestres, científics i tots aquells implicats en l'educació científica europea. Permet la inclusió d’articles en 27 llengües i a la vegada ofereix eines per a la traducció.
La novel·la gràfica Ciutat de vidre és considerada un dels cent millors còmics del segle XX. La trama flueix entorn de la figura de Quinn, en altres temps poeta i ara, després de les morts de la seva esposa i el seu fill, escriptor de novel·la negra. Immers en la solitud enmig d’una ciutat bulliciosa, la seva vida trobarà un al·licient quan algú el truca insistentment a mitja nit, confonent-lo amb un detectiu anomenat Paul Auster. Quinn decidirà suplantar l’enigmàtic Auster i acceptar el cas de l’estrany personatge que li demana protecció davant del seu pare, un home amb un passat i un present ben foscos.
La Times, des del punt de vista de l’estètica tipogràfica, ve a ser l’equivalent d’una mula. És a dir, és un híbrid de romana antiga i de romana moderna. Té un avantatge, i és que és una lletra impersonal, autènticament, una lletra de presidiari, com si diguéssim. Aquesta sensació d’impersonalitat, que és una de les seves virtuts, entre cometes, també és un desavantatge. Per exemple, té una cursiva un pèl massa poc visible, una cursiva que, en la mesura que s’acosta al sistema de la romana moderna, contrasta poc. A l’hora de fer una tria, la Times no té cap virtut especial en matèria de bellesa. Igual com si compares un cavall i una mula, que estèticament segur que et decantes pel cavall. La Palatino, en realitat, és un cas molt especial. Com se sap, la va crear Hermann Zapf per a treballs publicitaris, no per compondre text. Més aviat era per ser utilitzada en cossos de display. És una lletra que està plena de singularitats. Des d’aquest punt de vista, és el contrari de la Times, massa preciosista en alguns moments, particularment en les cursives, que són molt cal·ligràfiques. Als alemanys, que tenen una tradició lletrística molt sui generis, els va fascinar i es va utilitzar moltíssim. I la van imposar com a lletra de text. Llavors va ser quan Hermann Zapf va haver de crear l’Aldus com a equivalent de la Palatino per compondre text. Evidentment té una cursiva més contrastada que la Times.Aquest video mostra el futur -que ja és present- del llibre digital. Una bonica història.
.bmp)
