dissabte, 14 de juny de 2008

Món de tinta

L’autora d’aquesta trilogia és Cornelia Funke, una dona alemanya que de petita volia ser astronauta i després pilot i també esposa d’un cap indi. Al final va estudiar Pedagogia i treballava en una guarderia quan va començar com a escriptora i il·lustradora de llibres infantils. Poc a poc es va anar decantant per l’escriptura de llibres fantàstics i ara ja n’ha escrit més de quaranta. Mort de tinta és l’última novel·la de la trilogia i es publica aquests dies.
El Món de tinta és un viatge meravellós al món dels llibres, una declaració d’amor als grans textos universals i, sobretot, una bona novel·la d’aventures. Ja està de camí la pel·lícula.

Cor de tinta. Tot comença quan Maggie, veu que el seu pare parla amb un home estrany que ja feia dies que rondava la casa. Per una sèrie de fets Maggie i el seu pare Mo, es traslladen a casa de la tieta de la seva mare, Elinor, una dona propietària d’una de les més extraordinàries biblioteques. Per la casa d'Elinor, apareixen i desapareixen misteriosos forasters, que anomenen al seu pare “ Llengua Màgica”, ja que té el do de donar vida als personatges dels llibres quan llegeix en veu alta. En saber-ho Maggie, Elinor, el seu pare i ella mateixa es troben en un gran perill i s’aventuren a la màgica història del món dels llibres.
Sang de tinta és la continuació de Cor de tinta. Tot podria estar tranquil...Però la màgia de Cor de tinta encara té la Maggie captivada. I així, un bon dia decideix marxar acompanyada de Farid cap al Món de Tinta, perquè vol veure el Bosc Intransitable i conèixer el Príncep de la Cansalada, Cosimo el Bell, el Príncep Negre i els seus óssos. A la Maggie li agradaria veure les fades i naturalment també al Fenoglio, que després haurà de reescriure la història per poder-la fer tornar. Però per damunt de tot vol advertir en Dit de Pols.

Mort de tinta. Comença al cap de poques setmanes del final de la segona part, prop d'Umbra, i hi trobem altra vegada pràcticament tots els personatges de la saga, als quals s'hi afegieixen dos nous homes de vidre i alguns lladres...
 
Creative Commons License
Esta obra está bajo una licencia de Creative Commons.