La Times i la Palatino

La Times, des del punt de vista de l’estètica tipogràfica, ve a ser l’equivalent d’una mula. És a dir, és un híbrid de romana antiga i de romana moderna. Té un avantatge, i és que és una lletra impersonal, autènticament, una lletra de presidiari, com si diguéssim. Aquesta sensació d’impersonalitat, que és una de les seves virtuts, entre cometes, també és un desavantatge. Per exemple, té una cursiva un pèl massa poc visible, una cursiva que, en la mesura que s’acos­ta al sistema de la romana moderna, contrasta poc. A l’hora de fer una tria, la Times no té cap virtut especial en matèria de bellesa. Igual com si compares un cavall i una mula, que estèticament segur que et decantes pel cavall. La Palatino, en realitat, és un cas molt especial. Com se sap, la va crear Hermann Zapf per a treballs publicitaris, no per compondre text. Més aviat era per ser utilitzada en cossos de display. És una lletra que està plena de singularitats. Des d’aquest punt de vista, és el contrari de la Times, massa preciosista en alguns moments, particularment en les cursives, que són molt cal·ligràfiques. Als alemanys, que tenen una tradició lletrística molt sui generis, els va fascinar i es va utilitzar mol­tíssim. I la van imposar com a lletra de text. Llavors va ser quan Hermann Zapf va haver de crear l’Aldus com a equivalent de la Palatino per compondre text. Evidentment té una cursiva més contrastada que la Times.

Josep M. Pujol
Les entrevistes de Preedicio.com Full no periòdic dedicat a la tipografia i l’ortotipografia, disponible a l’adreça web www.preedicio.com/entrev/entrev.htm.