Els savis ja ho tenen això: donen bones idees, però sobretot ens faciliten amb generositat i sense por el millor recurs, la millor font d’informació,el lloc base, el de qualitat, per a poder tirar-les endavant. Gràcies doctor Llovet.
“Res més adient per començar l’any que fer-se el propòsit de col·leccionar una biblioteca privada. Això, naturalment, val en especial per a la gent jove, que tot just comença a comprar llibres amb la intenció de conservar-los tant com duri la vida. Però hem iniciat amb massa optimisme aquest article: de fet, en una classe universitària de fa pocs anys, un servidor va preguntar als estudiants si havien començat a practicar aquesta afició, i si tenien la intenció de fer-se, amb el temps, una biblioteca pròpia i significativa. Un centenar d’estudiants va ...
Sembla clar que aquest afany mai no serà substituït per tots els e-books del món, ni tan sols pels més sofisticats. ...és difícil pensar que l’acumulació de llibres en una maquineta de tan poc gruix, per molt útil que sigui, arribi a situar-se al mateix lloc que una renglera, després una sèrie de prestatgeries, per fi una habitació sencera carregada de llibres de diferents colors, amb cobertes totes diferents...
Per saber què s’ha de llegir i col·leccionar, tenim a Catalunya un llibre imprescindible, que potser s’ha reeditat: Carles Soldevila, Què cal llegir?. L’art d’enriquir l’esperit. L’art de formar una biblioteca, Barcelona, Llibreria Catalònia 1928.
Ara bé: el millor llibre mai editat a casa nostra sobre la passió pels llibres i pel col·leccionisme és Contes de bibliòfil, amb textos de Nodier, Flaubert, Asselinau, Daudet, Louÿs, Pons i Massaveu, Raimon Casellas i Miquel dels Sants Oliver, entre altres, i magnífiques il·lustracions: Barcelona, Institut Català de les Arts del Llibre, 1924.
Comença l’any, comenci la biblioteca.”
Fragments de l’article de Jordi Llovet al Quadern d’El País 2/1/2010
.bmp)
